Actualment, la reivindicació i la protesta han trobat el seu lloc en diferents vessants de l’art dels nostres dies. Sota la genèrica denominació d’art públic s’han vehiculat tota mena de propostes compromeses amb la societat i obertes a la participació. És el cas del projecte de Marcos Cuesta i Bartomeu Sastre. Aquests dos darrers mesos, a l’EspaiDos de la Sala Muncunill s’ha presentat “We are the new slaves”, un compendi de diferents d’instal·lacions que s’aixopluguen sota la reflexió de les formes d’esclavitud contemporànies. Amb ressonàncies a les intervencions de Barbara Kruger, aquest projecte parteix de l’edició gràfica del títol de la mostra. Des de la web dels dos artistes, es convidava des d’un principi a participar en la propagació dels cartells, tant en espais privats com públics. Amb tot, s’han repartit un total de cinc-cents exemplars en carrers, habitatges i xarxes socials.

Personalment, la proposta de Cuesta-Sastre em va semblar una mica desconcertant. Potser, la marcada austeritat del muntatge expositiu i la radicalitat dels continguts poden dificultar la comprensió d’un debat que gira a l’entorn de l’engany i la mentida. Al meu entendre, l’anàlisi de les paraules que conformen el seu títol s’allunya d’un plantejament encertat i original. Tanmateix, m’ha semblat interessant i complementària l’evocació al passat fabril de Terrassa i del mateix edifici a través de l’obra visual i sonora realitzada a partir peces de metall.

L’exposició s’inscriu en el cicle “Financial Crimes. Poètiques en l’era del colonialisme financer”, el projecte guanyador de la convocatoria oberta a tots el curadors emergents de Catalunya, centrat en la crisi actual i dissenyat per Iván Mejía. Al mateix temps, al mateix espai s’està projectant el documental “Manos arriba, esto es un contrato” de Javier Gascón que lliga i acompanya les set propostes expositives. L’autor de l’obra recull la veu de diferents testimonis que discuteixen sobre la corrupció i els abusos de les polítiques bancàries. Amb tot, el desplegament d’exposicions se succeeix fins al 2014 amb una voluntat crítica i participativa molt intensa.