Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme és el resultat de la tesi doctoral de la historiadora de l’art Núria F. Rius. Es tracta d’un llibre necessari perquè recupera la trajectòria d’un fotògraf i la posa en context. La crònica personal de Pau Audouard (1856-1918) transita per la memòria col·lectiva, la de la Barcelona de 1900, una part de la història que ell explica en imatges. Un dels debats que Núria F. Rius desenvolupa al llarg del seu llibre és la relació entre l’art i la indústria. Audouard, en un moment de la seva trajectòria, va prendre la decisió de trencar el registre propi de l’ofici de retratista per intentar cultivar un art més lliure.
Rius aborda un gran ventall de temes, des de l’estudi del fotògraf a la satisfacció dels professionals que troben un nou mitjà de vida a través de la fotografia, passant per la troballa del retratista que té inquietuds artístiques. En el llibre també queden reflectides les activitats que es duien a terme en un estudi de fotografia, les estratègies comercials, les lluites entorn a l’exclusiva fotogràfica, les grandeses i les misèries de les galeries de retrats i les relacions culturals entre diferents àmbits artístics.
Coneixem la manera com Audouard, fill de la primera generació de fotògrafs de Barcelona, a més de seguir la tradició de retratista i de ser format en l’àmbit de la pintura i les Belles Arts, va construir amb l’aval de l’art un camí cap a les singularitats, una empenta cap a les pràctiques que més endavant van desembocar en gèneres sòlids com el fotoperiodisme, la fotografia artística, la fotografia documental, etc.
L’obra de Rius mostra com el fotògraf no només va tenir una alt nivell de producció versàtil sinó que també va esdevenir un caràcter singular en la pròpia promoció de la fotografia tant des d’un punt de vista professional com artístic: treballà per l’autoria i els drets de les imatges en el moment en què la fotografia va passar de ser un luxe a ser una pràctica de consum. Però el més interessant de la seva experiència rau en l’àmbit artístic, ja que en la cerca del primer espai de legitimació cultural de la fotografia, va crear la primera associació fotogràfica de Barcelona.
La tasca de Núria F. Rius reivindica Pau Auduard com el puntal a partir del qual la fotografia va començar a ser considerada un llenguatge artístic. Audard també va contribuir a generar activitat cultural entorn aquest llenguatge (exposicions, revistes de crítica, escoles, associacionisme, activitat artística i documental….).
A partir de la lectura del llibre ens podríem preguntar si falten figures com Pau Auduard avui, talents que perseverin per situar la fotografia al lloc que li correspon.
